 |
| El lot exposat a Diagonal Mar Font: El Periódico de Catalunya |
La història es repeteix, ja va passar en un CC de Galícia i en un de Canàries. Arriben dates assenyalades i sembla que es desperta aquest esperit solidari i nadalenc a la societat. Fins a tal punt que es fan donacions al banc d'aliments, es fan regals d'empresa ( només per als que tinguin feina, és clar ), es sortegen diners, se sortegen paneres... Paneres amb torrons, amb vi, amb el clàssic pot de pinya, amb pernil, neules, polvorons... Tot això està molt bé. I aprofitant aquesta desbordant solidaritat ara un parell d’ "emprenedors" vol aconseguir el rècord Guiness sortejant la panera més gran de Catalunya , valorada en 110.000€ , i fer negoci amb això , és clar. Es tracta d’en Jaume Mas i David Martínez, fundadors de Kickatkrisis. Han decidit anar "més enllà", per això han volgut fer un sorteig que sigui " La il·lusió de la meva vida" (@laILUdemivida). La panera està exposada al Centre Comercial Diagonal Mar de Barcelona, que a través del seu blog i les xarxes socials han difós la iniciativa, i es poden veure rèpliques a Baricentro i a l' Ànec Blau. Amb la panera, a més de poder guanyar una sèrie de productes comestibles , l’ "afortunat/da " s’endurà un cotxe, un creuer, un cap d'any a Nova York , despeses d'hipoteca, llum i aigua pagades durant 3 anys, entrades de cinema, vals de compra al centre Diagonal Mar, consoles, bicicletes, tauletes digitals, iPhone, etc . Fins aquí, bé. Però, què passa amb tots aquests pobres aturats? també cal ser solidari amb ells... no tot han de ser béns materials. Per a en Jaume i en David anar més enllà significa incloure també una ocupació en la panera de Nadal. Quina brillant idea! Malauradament no són els primers a qui se'ls ha ocorregut una barbaritat semblant. Segons els creadors això és el que qualsevol ciutadà somiaria i per això havien d’incloure-ho a la cistella. Per si això fos poc, a més s'inclou un viatge solidari a l'Índia. En fi ... sembla una broma però no ho és.
En aquest cas, l'empresa que ofereix l'ocupació són les pernileries Enrique Tomás. Si el guanyador/a del sorteig ja tingués feina podria cedir-la a un familiar. Després de nou mesos de prova el contracte passaria a ser indefinit si el candidat/a compleix els requisits. No cal ni entrar en qüestions de sou, contracte, condicions, etc. Centrem-nos en els fets: fins a quin punt hem arribat, que un dret com és el de la feina hagi de ser sortejat com si d'una moto es tractés !? Que potser sortejarien un càrrec del govern ? O una plaça de metge ? És que ja no existeix ni ètica ni moral ni un procés de selecció transparent en el que almenys sembli que ens ofereixen les mateixes oportunitats a tots per accedir a una feina? Doncs no, sembla que tot això ha caigut en desús, i quan més es necessita, amb un 26 % d'atur, per tenir una oportunitat de feina has de comprar una butlleta de 5 €, només la sort et pot donar feina. Ni els estudis, ni l'experiència, ni els valors de les persones. Res d'això mereix ser valorat per Diagonal Mar, ni per a Enrique Tomás, ni per a Jaume Mas ni per a David Martínez. Només és qüestió d'atzar. D'acord, cal reinventar-se, sí. Però per favor, no oblidem el mínim sentit de l'ètica i la moralitat que ens fan persones. Perdut això, perdut tot.
Almenys que no ens enganyin, que no diguin que és una panera amb iniciativa social quan és pur negoci i el que fan és aprofitar-se de l'atur i jugar amb la il·lusió dels desocupats.
Com era d'esperar el tema ha aparegut a la premsa, el més lamentable és que alguns d'aquests mitjans ni tan sols es plantegen si el sorteig d'una feina és una cosa lícita, es queden amb el mer fet noticiable com a reflex de la trista realitat dels temps que corren. Altres fins i tot qüestionen la seva legalitat, però on més enrenou hi ha hagut és a les xarxes socials. Via Twitter molts han expressat la seva indignació davant de tal disbarat. Per exemple la coneguda antropòloga i professora de màrqueting online Trina Milán (@trinamilan) ha dit:
“@DiagonalMar lo mires como lo mires es denigrante, y como estrategia de marqueting aberrante”
La pregunta és: ¿segur que val la pena sortir en tots els mitjans per muntar un circ com aquest? La reputació de totes aquestes marques (fins i tot de Diagonal Mar, per més que s'afanyin a desvincular-se del tema després d'haver-ho promogut a les xarxes socials) i persones segur que es veurà afectada, per descomptat que per a nosaltres no serà per a bé.
Us deixem uns exemples de tot això:
- Minut 33:30
