TOP

CAS Novodistribuciones #gratisnotrabajo (desembre 2011)

Oferta de "feina" de Novodistribuciones
Sembla que els periodistes i les feines relacionades amb Internet tenen totes les de perdre, són els que sempre reben les pitjors ofertes, el pitjor tracte, els més mal pagats. Això és el que li va passar el mes passat a la periodista Azahara Cano (igual que a molts altres periodistes els haurà passat al llarg de la seva carrera). Va rebre una oferta de Novodistribuciones en què prometien pagar-li 0,75€ per cada article de 800 caràcters com a mínim en què es parlés favorablement dels seus productes. ¿Oferta de feina? Vaja, jo més aviat li diria vergonya de feina. Ridícul, una burla a tot el sector.

El que diferencia aquest cas d'altres que puguin haver passat és que ella el va denunciar públicament via LinkedIN -i des d'aquest humil blog reconeixem la seva valentia per la denúncia- provocant un enrenou a la xarxa de considerable envergadura. La notícia va començar a difondre’s per les xarxes socials, alguns mitjans se’n van fer ressò, va rebre el suport d'altres periodistes i de l'Associació de Premsa de Madrid, fins arribar a ser TT a Twitter durant un cap de setmana amb el hashtag #gratisnotrabajo.

Denúncia a LinkedIN
Poc més cal dir sobre el cas, aquí a sota adjuntem alguns enllaços d'interès sobre el que ha passat i animem a tothom que es trobi amb casos abusius d'aquest tipus a que els denunciï sense por.


Article del Redactor Freelance

Notícia de la Asociación de Prensa de Madrid

Notícia 20minutos

Notícia El Mundo

Denúncia i altres comentaris a LinkedIN
TOP

CAS eDarling (gener 2012)

 Fa un temps va passar una cosa semblant amb la Comunitat de Madrid, allò va tenir un desenllaç encertat, aquest cas, per desgràcia, encara segueix en marxa malgrat les crítiques que ha rebut fins ara.

El portal de cites per internet edarling.com va llançar a l’octubre una oferta de feina per a community manager junior, dit així podria sonar més o menys normal, però anem a desgranar el quid de la qüestió, i és que tal oferta de feina, no és ben bé una oferta. Es tracta d’un concurs, que molt hàbilment han colat com a oferta de feina amb el suport de Laboris.net i altres portals de cerca de feina que també s’han apuntat al carro. Si mirem bé de què va la cosa veurem que el guanyador del concurs obtindrà com a premi una feina de community manager amb un contracte de 6 mesos a Berlín i 1000€ bruts mensuals, encara que s’especifica que si les dues parts estan d’acord la feina podria ser en un altre departament. Requisits per optar-hi? Nivell d’anglès alt i estar estudiant una carrera (qualsevol) o tenir-la. Com es guanya el concurs? Per participar s’ha de penjar un anunci original de menys d’un minut enregistrat ja sigui amb un mòbil o una càmera i guanya qui més “M’agrada” de Facebook, Twitts i +G tingui a les xarxes en 30 dies, independentment de si el vídeo és una porqueria o és boníssim.

Un cop més, l’estratègia de màrqueting és visible, es tracta que els concursants proclamin als 4 vents (en aquest cas per totes les xarxes socials) que formar part del portal Edarling és el millor que hi ha, una promoció que des del mes d’octubre fins al 5 de febrer (data límit per votar) faran tots els aturats que intentin optar a aquest lloc. Per ells, 4 mesos de promoció gratuïta, o millor dit, a costa dels aturats, que són molts. Finalment, qui guanyi tindrà aquesta feina durant 6 mesos per un irrisori sou de 1000€ bruts mensuals.

Però el més greu de tot és el desprestigi que aquest concurs suposa per a tots els professionals del community management. D’aquesta manera una feina que fan molts comunicadors i experts de les xarxes socials amb anys d’experiència queda desacreditada com si fos qualsevol cosa que es pot rifar en un concurs on no existeixen ni uns requisits que exigeixin uns mínims estàndards de qualitat ni una mínima formació ni experiència relacionada amb el màrqueting o la comunicació, ja que tal com especifiquen, després es pot canviar de departament. O potser és que els és igual o ni saben encara quina és la feina que haurà de fer? per això com més obert, més participants i més difusió.

Així, queda clar que sota el paraigües del 2.0, les xarxes socials, la figura del community manager i totes aquestes paraules que estan tan de moda, només s’hi amaga una estratègia per aprofitar-se, desgraciadament, de l’elevada taxa d’aturats disposats a fer qualsevol cosa per una feina de becari com aquesta. Durant un mes intentaran ser els més votats fent propaganda gratuïta per a un portal que menysprea i degrada la professió per la qual teòricament han de contractar una persona. Patètic.

Article sobre Concursos en las redes sociales por un puesto de trabajo


TOP

CAS Community manager Comunitat de Madrid (abril 2011)

No totes les cagades tenen un fatal desenllaç, la Comunitat de Madrid, en aquest cas, encara va tenir una sortida prou digna, quan tota la comunitat de community managers se’ls va tirar al damunt en veure la seva manera tan poc professional de buscar un community manager per a gestionar Turismo Madrid a Facebook. L’oferta de feina, que es va penjar al propi portal i altres mitjans, no demanava cap mena d’estudis ni experiència demostrable, només aconseguir el màxim de recomanacions via Facebook. Entre els finalistes que més en tinguessin, un jurat format per directius de Turisme de Madrid escolliria qui es mereixeria la feina després d’una entrevista personal.

Gràcies a la ràpida difusió i forta repercussió a les xarxes socials d’aquest procés de selecció que desprestigiava els community managers, Turismo Madrid va recapitular reconeixent l’error i demanant perdó. El missatge va ser aquest: Nos equivocamos, lección aprendida. Replantearemos el proceso de selección. Disculpas a todos. Está claro que no hemos sabido llegar de la manera correcta. Tot un gest per part seva i exemple a seguir per altres que s’han sobrepassat molt més i s’han quedat tan tranquils. Està clar que a la xarxa res queda impune.


TOP

CAS Centre Comercial Canàries (maig 2011)

A Tenerife fa un temps es va donar un lamentable exemple d’un procés de selecció-concurs en què el premi al que demostrava ser el millor venedor d’un centre comercial era un contracte laboral a temps parcial (20 hores) de 3 mesos i un xec de 400€ per gastar al mateix Centre Comercial.

Els candidats havien de fer unes proves atenent clients a botigues, això sí, els organitzadors ja es van reservar tots els drets en cessió i difusió d’imatges dels concursants completa i indefinida (durant i després del procés) per a ser publicades com a material promocional en qualsevol suport, incloses les xarxes socials. Tal com diuen al següent blog, està clar que no només existeixen contractes escombraries, sinó també processos de selecció escombraries.

Notícia al blog salmón

Notícia a Canarias ahora